|
Suòna lo tint de la gara Lo soleu va si corcar Lo tren monterà totara ‘Stau aquí mas eu se’n va Siau aquí a la barrièra Cada jorn a l'asperar La « michelina » darrièra Per ieu non si fermerà
REPIC Coma lo vielh camin de ferre Vau caminar plan-planin Se non me’n vau esto sera Partirai deman matin
Dins lo vagon una filha Mi fa « viva » de la man Mas lo vent la si pilha Ieu mi plori lo malan Lo mieu cuòr es en compòta La pichona a soguinhat Quora ven la babaròta Degun mi ven consolar
REPIC
Lu ralhs tuòrts en l'erbèta Mi fan sinhe de venir De laissar la cabanèta Lo mieu cuòr es ja partit Vuòli veire aquèli cuòlas Entre lu pins me’n puar E portar la sieu jijuòla Facha mé de mimosa
REPIC
Coma lo tren de Provença D’aqueu monde ne’n siáu pas Mas es ver la remembrença A jamai ren bolegat
|

|
Sonne la cloche de la gare Le soleil va se coucher Le train montera tout à l’heure Je reste ici et lui s’en va Je suis ici à la barrière Chaque jour à l’attendre La « micheline » derrière Pour moi ne s’arrêtera pas
REFRAIN Comme le vieux chemin de fer Je vais cheminer tranquillement Si je ne m’en vais pas ce soir Je partirai demain matin
Dans le wagon une fille Me fait « viva » de la main Mais le vent se l’emporte Moi je pleure mon malheur Mon cœur est en compote La petite a souri Quand me vient le blues Personne ne vient me consoler
REFRAIN
Les rails tordus dans l’herbe Me font signe de venir De laisser le cabanon Mon cœur est déjà parti Je veux voir ces collines Entre les pins monter Et porter sa cocarde Faite avec du mimosa
REFRAIN
Comme le train de Provence De ce monde je n’en suis pas Mais c’est vers le souvenir N’a jamais rien bougé
|