Get Adobe Flash player

 

Lo Tren Dei Pinhas – Joan-Luc Sauvaigo

 

Suòna lo tint de la gara
Lo soleu va si corcar
Lo tren monterà totara
‘Stau aquí mas eu se’n va
Siau aquí a la barrièra
Cada jorn a l'asperar
La « michelina » darrièra
Per ieu non si fermerà

REPIC
Coma lo vielh camin de ferre
Vau caminar plan-planin
Se non me’n vau esto sera
Partirai deman matin


Dins lo vagon una filha
Mi fa « viva » de la man
Mas lo vent la si pilha
Ieu mi plori lo malan
Lo mieu cuòr es en compòta
La pichona a soguinhat
Quora ven la babaròta
Degun mi ven consolar

REPIC

Lu ralhs tuòrts en l'erbèta
Mi fan sinhe de venir
De laissar la cabanèta
Lo mieu cuòr es ja partit
Vuòli veire aquèli  cuòlas
Entre lu pins me’n puar
E portar la sieu jijuòla
Facha mé de mimosa

REPIC

Coma lo tren de Provença
D’aqueu monde ne’n siáu pas
Mas es ver la remembrença
A jamai ren bolegat

Sonne la cloche de la gare
Le soleil va se coucher
Le train montera tout à l’heure
Je reste ici et lui s’en va
Je suis ici à la barrière
Chaque jour à l’attendre
La « micheline » derrière
Pour moi ne s’arrêtera pas

REFRAIN
Comme le vieux chemin de fer
Je vais cheminer tranquillement
Si je ne m’en vais pas ce soir  
Je partirai demain matin


Dans le wagon une fille
Me fait « viva » de la main
Mais le vent se l’emporte
Moi je pleure mon malheur
Mon cœur est en compote
La petite a souri
Quand me vient le blues
Personne ne vient me consoler

REFRAIN

Les rails tordus dans l’herbe
Me font signe de venir
De laisser le cabanon
Mon cœur est déjà parti
Je veux voir ces collines
Entre les pins monter
Et porter sa cocarde
Faite avec du mimosa

REFRAIN

Comme le train de Provence
De ce monde je n’en suis pas
Mais c’est vers le souvenir
N’a jamais rien bougé